divendres, 28 de maig del 2010

Tot està per fer, i tot és possible!

Avui començo a escriure amb aquesta frase de Miquel Martí Pol, perquè avui és el dia del congrés comarcal del Bages, i queden ben poques hores per triar els què duran dos anys seràn els capdavanters d'aquest projecte.

Jo em presento, sí, em presento com a secretària d'organització i finances, i personalment és tot un repte, no és el mateix tenir un càrrec en un poble, què d'una comarca, però m'ho prenc amb ganes i em fa molta il·lusió, ja què em ve molt de gust treballar amb l'executiva que és presenta, penso què són molt treballadors, i què junts podem fer molta feina, perquè lo principal és posar-hi ganes, i no ens en falten !

Estic al local d'ERC Manresa, on es celebra el congrés, m'ha tocat pringar, però tot el què havia de fer, ja està acabat, i tenia ganes d'escriure una miqueta al bloc.

Aixì doncs us deixo amb la nova entrada, i per últim vull dir què, sí, tenim moltes coses a fer, però ho aconseguirem, a poc a poc, com les formiguetes, perquè tot està per fer i tot és possible!

dimarts, 11 de maig del 2010

Escapadeta al Solsonès

Avui amb en Sergi hem anat a fer una excursioneta!

Avans de sortir de casa ja teniam decidit què aniriam a l'embassament de St Ponç, però a mesura que passava la tarda ens anaven venint al cap llocs què podiam visitar.
Hem anat al pantà de St Ponç, però ens hi hem estat poca estona, estar a sobre de les comportes no hem feia massa gràcia, la por a les altures hem supera.
Quan hem pujat al cotxe mentre decidiam on anavam se'ns ha passat pel cap d'anar a donar un tomb per Solsona, i amb un cop de cotxe ens hi hem arribat, hem fet un cafetó a l'Espiga i hem fet una "mini-volta" pel casc antic de la capital del Solsonès.
Hem tornat al cotxe desprès del petit passeig, i hem anat al castell vell de Solsona, la veritat és què no recordava com era, feia molt temps què no hi pujava, ens hi hem estat una estona, fent fotos, xerran, ibservant el nostre entorn, vaja, disfrutant d'aquella estona.
Quan hem decidit marxar, encara no teniam proutes ganes de tornar a casa, i hem anat a fer una visiteta al castell de Cardona, no hi havia estat mai i m'ha agradat molt, hem passejat per dins el claustre, i hem estat caminant una estona per allà.

I al sortir de Cardona, ens n'hem anat cap casa... però amb la sensació d'haver disfrutat!


Ara feia dies què no escribia al bloc.
Sònia.