dissabte, 27 de febrer del 2010

Si mai veus una terra tant bonica com la lluna, no ho dubtis es Catalunya.


Ahir va néixer un nou i engrescador projecte, el Graner del Bages comença a caminar i ho fa amb força.

Degut a la manca de temps que tinc per esciure un llarg comentari sobre com va anar la presentació i tot plegat (que per cert va anar prou bé) deixo l'article penjat a ManresaInfo.cat


L'Assemblea de Joves El Graner ha vist la llum en un acte públic celebrat aquest vespre a la Capella de Sant Andreu de Santpedor. L'entitat representa un punt i seguit a la iniciativa d'altres grups de jovent que a partir de la festa van passar a la reivindicació política basada en la lluita estudiantil. L'objectiu d'aquesta assemblea de joves es centra en millorar aspectes a nivell local com l'habitatge, la defensa del territori i les alternatives d'oci, entre d'altres. Els seus membres també van recordar que la gent jove és un dels col•lectius més desafavorits.

El Graner no es limita, però, al terme de Santpedor i com a integrants de l'esquerra independentista també vol lluitar per a l'alliberament dels Països Catalans i el triomf del socialisme. En aquest sentit, durant l'acte es va recordar que El Graner forma part de Santpedor Decideix i que farà campanya activa per al sí al referèndum del proper 25 d'abril.

El Graner pren el nom pel qual es coneixia Santpedor durant la república (El Graner del Bages). L'entitat, encara que no fos llavors sota aquest nom, ja ha organitzat diversos actes com una classe popular a la Plaça Gran en motiu del 12 d'octubre i la Festa Major Alternativa de Santpedor. El proper acte serà el 6 d'abril per commemorar el Dia de la Dona Treballadora.

I es què ahir la presentació del graner va anar bastant bé, potser si que eram pocs, però val mes pocs de bons, que no pas molts i que no siguin bons, a l'inici de la presentació en Carles Clusella va parlar una mica sobre el que ja han fet altres col·lectius pel poble i el motiu pel qual neix el graner, i també d'alguns dels projectes que tenen en ment.

En Josep Romeu va fer una petita actuació i en una de les cançons deixava anar aquesta frase "Estem farts d'haver de demanar perdó per exisitir, no hi ha cadenes, ni murs de pedra capaços d'ocultar i silenciar, una riuada de veus i cares que sents que està apunt de desbordar", i es què és veritat, i és per això que el jovent (i d'altres que no són tan jovenets) lluitem per què sabem que un món millor és possible, i lluitem per aconseguir-ho, perquè si no ho fem nosaltres, qui ho fará per nosaltres?


I ara només em queda donar les gràcies a tots els que van assistir a la presentació d'aquest nou projecte, i també donar les gràcies a en Josep Romeu per haver vingut a acompanyar-nos amb les seves cançons, i gràcies a tota la gent que dia a dia ens recorda que la lluita és imprescindible i que no sóm pas pocs i que algun dia GUANYAREM !.

Espero que tingueu molta sort amb aquest nou projecte !

Sònia

dimarts, 16 de febrer del 2010

"Si un dia el sol s'apaga i les estrelles deixen de brillar podre dir que ja no sóc català"


Sempre estem amb el mateix...

Tothom té el seu dret d'expresar el que sent vers un país, una nació, una cultura, una llengua, una persona, ...
És igual el que sigui però tothom és lliure de sentir i pensar el que vulgui, però hi ha gent que això no ho acaba d'entendre, i llavors és quan et diuen que ets un somiatruites, que vulgis o no ets Espanyol, que has de madurar perquè tenir els ideals tan radicals no porta enlloc, que ets uns separatista, que ets un capverd i que desitjes per Catalunya una independència què no és possible.

Però haurien de començar a entendre que no tothom opina de la mateixa manera, i què imposar no serveix de gran cosa, o no ho veuen que seguim lluitant? i que seguim quixant-nos?, i què els Catalans no ens sentim Espanyols, almenys els que ens estimem de veritat la nostra Terra, i també el què els hauria de passar pel cap és què la independència dels Països Catalans no és una cosa impossible, de fet en aquest món hi ha coses més o menys complicades d'aconseguir, pero tot és possible, o que et diguin que Catalunya sense Espanya no seria res, i de veritat sentir això fa molta ràbia, ho deuen dir perquè és creuen què no seriam capaços de tirar Catalunya endavant? [...].

Aquí deixo la meva opinió sobre el tema, perque m'indigno quan veig que hi ha gent que no es capaç de respectar els ideals dels altres.

No deixaré mai de lluitar pel meu país, anem avançant, i sóc conscient que possiblement jo no la viuré la independènicia (o poder sí, mai se sap), però seguiré lluitant per què els que vinguin darrere meu, puguin viure en una Catalunya lliure, sense estar lligada a Espanya, com els què hi havia avans nostre, ells segurament també desitjaven que els que anaven darrere seu, poguessin viure en un país lliure.


Salut i independència ||*||

divendres, 12 de febrer del 2010

A Solsona bona gent, a solsona bona gent....



"A Solsona bona gent, a Solsona bona gent, si no haguéssim mort el ruc, si no haguéssim mort el ruc. Fa molt anys, a dalt del campanar, allá a Solsona el vam penjar."

Aquest és el primer any que vaig al Carnaval de Solsona, deitjo que sigui una gran nit, i tinc el presentiment que será així, certament no és el primer any que hi vaig, perque de petita ja hi anava amb els meus pares i els meus tiets (en tinc grans records de Solsona), pero ara es totalment diferent, jo he canviat i tinc moltes ganes de pasar-ho bé !

Estic ansiosa, potser massa, i pot ser que la nit acabi sent diferent al que m'imagino (espero que no).Però en aquest moment estic ben feliç.
Tot i que demà no podré assistir a la mitica penjada del ruc, tot i que em faria moltissima il·lusió, hi ha coses que no m'ho permeten, avui disfrutarem molt, perque el Carnaval de Solsona és una gran FESTA !

Apa paseu un bon Carnaval !

dijous, 11 de febrer del 2010

Tot té un inici...

Fa dies que hi donava voltes, i avui tenint una estona lliure, m'he decidit a crear un espai on poder expresar les meves opinions, i algunes de les meves idees.

Tot i que amb el "facebook" ja estem basant en contacte amb la gent que conec, però crec aquesta pàgina m'ajudarà a reflectir el que penso, el que sento, i el que va passant.

Au, esteu tots convidats a llegir les entrades que vagi fent, i a comentar el bloc.

Sònia