14 d'Abril de 1931, 79 anys de la proclamació de la República Catalana

República Catalana:

Catalans,

Interpretant el sentiment i anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrat de la Federació ibèrica.

D'acord amb el president de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalà Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig cárrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Preguem que cada català, així com tot altre ciutadá resident a Catalunya, es faci càrrec de la enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tos si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que esperitualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'Abril de 1931

El President, Fracesc Macià.

Avui fa 79 anys de la proclamació de la República Catalana, no vam esdevenir lliures, i vam seguir en mans d'Espanya, però en nosaltres, després de molts anys, i molts altres que també han lluitat, queda l'esperança de lluitar pel que anhelem des de fa tan i tan de temps.

Només queda dir que ho aconseguirem, com i quan obtindrem la llibertat, no ho sé, m'ho puc imaginar, però tot són especulacions, però això sí, tinc l'esperança de què la viurem.

Ara sí, VISCA CATALUNYA!