Un dia a la platja..

Avui agafo el metro sabent on pujo, però no en quina estació baixo.

Mentre estic assentada al vagó, miro la gent que puja i baixa, però encara no és el meu torn, no tinc clar on vull anar, puc triar la meva destinació, puc anar on jo vulgi.

Finalment em decanto per anar a la Barceloneta, tinc ganes de passejar per la platja, sempre que fa bon temps m'hi escapo una estoneta, em descalso, i camino... m'agrada sentir la sorra als meus peus, mullar-los en l'aigua, deixar-me caure a qualsevol racó de la platja i quedarm-hi una bona estona mirant el mar, mirant tot el que m'emvolta, m'enamora el paissatje, hem transmet una pau i una tranquilitat absoluta, que hem costa trobar quan estic envoltada de gent, o quan tinc massa coses a fer. Avui no he de fer res, nomès estar per mi, i fer el que jo vulgi, anar a on vulgi.

Avegades va bé, donar-se un dia a un mateix, fent el que de veritat et ve de gust, sense que ningú et molesti, sense que ningú et marqui el que has de fer o el que no.

Com diu la gent, ves a allà on et porti el cor...

Sònia