diumenge, 11 d’abril del 2010

Por? Ara no, gràcies!

Ara toca mirar una mica pel nostre futur, i seguir el camí que més ens convingui.

Fa temps vaig pendre una decisió, entrar a formar part d'un nou projecte, i m'ho vaig pendre amb moltes ganes, i em feia moltissima il·lusió, i segueix sent aixì encara, però amb matisos, perquè ara és quan ja no sóc jo sola la que juga al joc, i hi pasen a tenir paper d'altres que tenen opinions diverses sobre el tema. Les nostres necesitats i els nostres objectius són clars, no pretenc trepitjar a ningú, però tampoc hem de ser tontos i deixar-nos passar a davant, i ser nosaltres els trepitjats.

I ara és quan la cosa és posa un "xic" difícil, ja que penso que no m'he equivocat, seguiré escoltant el que pensin els altres, però no faré ni un pas enrera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada