Hi hauràn dies millors...

Tanco els ulls una estona, aconsegueixo adormir-me, hem torno a despertar, llegeixo algun llibre que tinc sobre la tauleta, torno a tancar els ulls, hem poso a mirar coses per internet, m'adormo una estona més, miro per la finestra, torno a reposar el cap al coixí i dormo una mica més, i aixì tota la nit.

Avui és un d'aquells dies en que em llevo, i només faig què pensar, no tinc ganes de moure'm del llit, hem consumeixen els nervis, només penso en el que m'ha passat durant aquests dies, i sóc incapaç de trobar-hi una raó.

Fa uns mesos ens prometiam amor etern, amb paraules què ara no tenen cap sentit.

I ara què hem passa? Per què t'enyoro tant? Hem costa adaptar-me a la meva "nova vida", ho hauré de començar a acceptar, penso que he fet el millor per tots dos, encara que ara sembli que no.

Aquest post és una tonteria, només l'escric perquè no puc dormir!

Sònia