Espanya retalla, nosaltres també!

Ahir a la nit estava al cinema, la pelicula començava, i jo vaig agafar el mobil per posar-lo en silenci, un fet habitual quan estem al cinema, el que em va sobtar més, era que tenia 2 trucades perdudes, i un missatge, em vaig espantar, en aquell moment vaig obrir el missatge i em deia "Urgent!" em vaig trobar amb què el tribunal constitucional ja havia donat sentència sobre l'Estatut, el primer moment m'ho vaig agafar en conya, però vaig anar rebent sms confirmant-me aquest fet, i era cert, havien retallat l'Estatut.

Al arribar a casa, no me'n vaig anar a dormir, vaig obrir la televisió i vaig posar el 3/24, i sortia en Montilla dient que la unica solució era la Inependència, i que defensaria l'Estatut, vaig pensar que s'havia donat un cop al cap, però ho deia ben convençut!

Ens han retallat l'Estatut, d'aquesta manera l'Estat Espanyol ens deixa veure quina és la seva democràcia, retallant el què va ser la voluntat del poble Català, però ara més que mai veiem la llibertat del nostre poble molt aprop, i sabem que la única solució és la INDEPENDÈNCIA!

Tot està per fer, i tot és possible!

Avui començo a escriure amb aquesta frase de Miquel Martí Pol, perquè avui és el dia del congrés comarcal del Bages, i queden ben poques hores per triar els què duran dos anys seràn els capdavanters d'aquest projecte.

Jo em presento, sí, em presento com a secretària d'organització i finances, i personalment és tot un repte, no és el mateix tenir un càrrec en un poble, què d'una comarca, però m'ho prenc amb ganes i em fa molta il·lusió, ja què em ve molt de gust treballar amb l'executiva que és presenta, penso què són molt treballadors, i què junts podem fer molta feina, perquè lo principal és posar-hi ganes, i no ens en falten !

Estic al local d'ERC Manresa, on es celebra el congrés, m'ha tocat pringar, però tot el què havia de fer, ja està acabat, i tenia ganes d'escriure una miqueta al bloc.

Aixì doncs us deixo amb la nova entrada, i per últim vull dir què, sí, tenim moltes coses a fer, però ho aconseguirem, a poc a poc, com les formiguetes, perquè tot està per fer i tot és possible!

Escapadeta al Solsonès

Avui amb en Sergi hem anat a fer una excursioneta!

Avans de sortir de casa ja teniam decidit què aniriam a l'embassament de St Ponç, però a mesura que passava la tarda ens anaven venint al cap llocs què podiam visitar.

Hem anat al pantà de St Ponç, però ens hi hem estat poca estona, estar a sobre de les comportes no hem feia massa gràcia, la por a les altures hem supera.

Quan hem pujat al cotxe mentre decidiam on anavam se'ns ha passat pel cap d'anar a donar un tomb per Solsona, i amb un cop de cotxe ens hi hem arribat, hem fet un cafetó a l'Espiga i hem fet una "mini-volta" pel casc antic de la capital del Solsonès.

Hem tornat al cotxe desprès del petit passeig, i hem anat al castell vell de Solsona, la veritat és què no recordava com era, feia molt temps què no hi pujava, ens hi hem estat una estona, fent fotos, xerran, ibservant el nostre entorn, vaja, disfrutant d'aquella estona.

Quan hem decidit marxar, encara no teniam proutes ganes de tornar a casa, i hem anat a fer una visiteta al castell de Cardona, no hi havia estat mai i m'ha agradat molt, hem passejat per dins el claustre, i hem estat caminant una estona per allà.

I al sortir de Cardona, ens n'hem anat cap casa... però amb la sensació d'haver disfrutat!

Ara feia dies què no escribia al bloc.

Sònia.

Un dia a la platja..

Avui agafo el metro sabent on pujo, però no en quina estació baixo.

Mentre estic assentada al vagó, miro la gent que puja i baixa, però encara no és el meu torn, no tinc clar on vull anar, puc triar la meva destinació, puc anar on jo vulgi.

Finalment em decanto per anar a la Barceloneta, tinc ganes de passejar per la platja, sempre que fa bon temps m'hi escapo una estoneta, em descalso, i camino... m'agrada sentir la sorra als meus peus, mullar-los en l'aigua, deixar-me caure a qualsevol racó de la platja i quedarm-hi una bona estona mirant el mar, mirant tot el que m'emvolta, m'enamora el paissatje, hem transmet una pau i una tranquilitat absoluta, que hem costa trobar quan estic envoltada de gent, o quan tinc massa coses a fer. Avui no he de fer res, nomès estar per mi, i fer el que jo vulgi, anar a on vulgi.

Avegades va bé, donar-se un dia a un mateix, fent el que de veritat et ve de gust, sense que ningú et molesti, sense que ningú et marqui el que has de fer o el que no.

Com diu la gent, ves a allà on et porti el cor...

Sònia

Hi hauràn dies millors...

Tanco els ulls una estona, aconsegueixo adormir-me, hem torno a despertar, llegeixo algun llibre que tinc sobre la tauleta, torno a tancar els ulls, hem poso a mirar coses per internet, m'adormo una estona més, miro per la finestra, torno a reposar el cap al coixí i dormo una mica més, i aixì tota la nit.

Avui és un d'aquells dies en que em llevo, i només faig què pensar, no tinc ganes de moure'm del llit, hem consumeixen els nervis, només penso en el que m'ha passat durant aquests dies, i sóc incapaç de trobar-hi una raó.

Fa uns mesos ens prometiam amor etern, amb paraules què ara no tenen cap sentit.

I ara què hem passa? Per què t'enyoro tant? Hem costa adaptar-me a la meva "nova vida", ho hauré de començar a acceptar, penso que he fet el millor per tots dos, encara que ara sembli que no.

Aquest post és una tonteria, només l'escric perquè no puc dormir!

Sònia

14 d'Abril de 1931, 79 anys de la proclamació de la República Catalana

República Catalana:

Catalans,

Interpretant el sentiment i anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrat de la Federació ibèrica.

D'acord amb el president de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalà Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig cárrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Preguem que cada català, així com tot altre ciutadá resident a Catalunya, es faci càrrec de la enorme responsabilitat que en aquests moments pesa sobre tots nosaltres.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l'ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l'ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tos si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots els pobles d'Espanya i del món, demanant-los que esperitualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota la emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d'Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya.

Barcelona, 14 d'Abril de 1931

El President, Fracesc Macià.

Avui fa 79 anys de la proclamació de la República Catalana, no vam esdevenir lliures, i vam seguir en mans d'Espanya, però en nosaltres, després de molts anys, i molts altres que també han lluitat, queda l'esperança de lluitar pel que anhelem des de fa tan i tan de temps.

Només queda dir que ho aconseguirem, com i quan obtindrem la llibertat, no ho sé, m'ho puc imaginar, però tot són especulacions, però això sí, tinc l'esperança de què la viurem.

Ara sí, VISCA CATALUNYA!

Por? Ara no, gràcies!

Ara toca mirar una mica pel nostre futur, i seguir el camí que més ens convingui.

Fa temps vaig pendre una decisió, entrar a formar part d'un nou projecte, i m'ho vaig pendre amb moltes ganes, i em feia moltissima il·lusió, i segueix sent aixì encara, però amb matisos, perquè ara és quan ja no sóc jo sola la que juga al joc, i hi pasen a tenir paper d'altres que tenen opinions diverses sobre el tema. Les nostres necesitats i els nostres objectius són clars, no pretenc trepitjar a ningú, però tampoc hem de ser tontos i deixar-nos passar a davant, i ser nosaltres els trepitjats.

I ara és quan la cosa és posa un "xic" difícil, ja que penso que no m'he equivocat, seguiré escoltant el que pensin els altres, però no faré ni un pas enrera.

I diuen que la primavera la sang altera...

Sovint quan arriba la primavera la gent pensem en el bon temps, anar amb màniga curta pels carrers, en començar a deixar ja la jaqueta a l'armari, en fer alguna excursioneta amb la família, gaudir del sol, anar de festeta amb els amics el cap de setmana, jugar a cartes a la gespeta, etc.

Però jo sincerament quan sento o penso amb la paraula primavera, de sobte m'agafen tots els mals, al tenir al·lèrgia, la primavera no és una época gaire agradable per a mi; floreixen els camps, les flors, els arbres deixen anar el seu polen, floreixen els camps, etc. I tot això a mi em provoca un immens malestar; haver de mocar-me continuament, medicar-me (que ja ho faig durant tot l'any, però en aquesta época vaig més "empastillada" que mai), etc.

I ara aquests símptomes començen a veure la llum, ahir ja em vaig començar a trobar malament, i ara estic una mica millor gràcies a les pastilles (que no són pas poques les que em prenc), però això només ha fet que començar, i encara queda molta primavera per sobreviure, la solució serà anar a la platja cada cap de setmana (aquesta és la part bona de l'al·lèrgia, que tinc sempre una excusa per escapar-me a la platja).

Us desitjo una bona primavera,

Sònia.

Anem per feina, trenquem barreres !

Dissabte ven dora al matí arribavem a Berga, on aquest cap de setmana s'ha dut a terme la primera escola de formació de les JERC Catalunya Central, i també la primera a la que jo he assistit, ja que no fa pas gaire temps que he entrat a formar part de les JERC.

L'escola ha girat al voltant de la igualtat de la dona, i l'alliberament nacional.
Personalment m'ho he passat molt bé, i conjuntament hem treballat molt, hem realitzat diversos tallers, unes quantes xerrades amb ponents que treballen per la igualtat d'oportunitats per les dones en la societat, un joc de nit, la realització d'un mural a l'institut de Berga, hem fet alguna que altra pancarta, etc.
Estic segura que si seguim amb aquestes ganes de treballar pel nostre païs aconseguirem el nostre objectiu, està en les nostres mans aconseguir uns Països Catalans independents, més justos i socialment lliures.

Canviant de tema, la tarda ha sigut una mica complicada, em costa haver de deixar enrrera allò que avans creia que mai hauria d'abandonar, serà que amb el temps canviem, i de la mateixa manera també canvia la nostra manera de veure les coses, sóc una persona que segons en quines situacions hem costa fer un pas "ferm", però s'ha de fer, per què qui pendrà les decisons per mi si no ho faig jo? Tot i que em sap molt de greu haver-ho fet d'una manera tan "freda", pero no podia seguir enganyant-me i seguir com si fos com avans, perquè jo ara sóc diferent, no opino igual que fa un temps, i veig el que em pot ser perjudicial i el que em pot "beneficiar" si es que s'en pot dir d'aquesta manera...

No em faré enrera, i hi ha qui dirá que m'he deixat vendre, que "m'han menjat el tarro", o qualsevol cosa d'aquesta tipus, però quan em vaig plantejar d'entrar en aquest lloc era conscient del que podia pasar, i el que m'imaginava ha arribat avui, avui ha sigut el dia de saludar un nou projecte, i dir-li adèu a un altre pel qual hi he dedicat molt de temps, els meus esforços, i les meves ganes (i no m'en arrepenteixo perquè he après molt amb les persones que també formaven part d'aquest projecte, però ara toca apendre noves coses i aportar a aquest nou el que sé).

PD: A la imatge, hi apareix el cartell de la nova campanya de les JERC, per més informació entra en aquest enllaç: http://www.jerc.cat/actualitat/8_marc_dia_internacional_de_la_dona_treballadora


Ho deixo aquí,
Sònia.

Si mai veus una terra tant bonica com la lluna, no ho dubtis es Catalunya.

Ahir va néixer un nou i engrescador projecte, el Graner del Bages comença a caminar i ho fa amb força.

Degut a la manca de temps que tinc per esciure un llarg comentari sobre com va anar la presentació i tot plegat (que per cert va anar prou bé) deixo l'article penjat a ManresaInfo.cat

L'Assemblea de Joves El Graner ha vist la llum en un acte públic celebrat aquest vespre a la Capella de Sant Andreu de Santpedor. L'entitat representa un punt i seguit a la iniciativa d'altres grups de jovent que a partir de la festa van passar a la reivindicació política basada en la lluita estudiantil. L'objectiu d'aquesta assemblea de joves es centra en millorar aspectes a nivell local com l'habitatge, la defensa del territori i les alternatives d'oci, entre d'altres. Els seus membres també van recordar que la gent jove és un dels col•lectius més desafavorits.

El Graner no es limita, però, al terme de Santpedor i com a integrants de l'esquerra independentista també vol lluitar per a l'alliberament dels Països Catalans i el triomf del socialisme. En aquest sentit, durant l'acte es va recordar que El Graner forma part de Santpedor Decideix i que farà campanya activa per al sí al referèndum del proper 25 d'abril.

El Graner pren el nom pel qual es coneixia Santpedor durant la república (El Graner del Bages). L'entitat, encara que no fos llavors sota aquest nom, ja ha organitzat diversos actes com una classe popular a la Plaça Gran en motiu del 12 d'octubre i la Festa Major Alternativa de Santpedor. El proper acte serà el 6 d'abril per commemorar el Dia de la Dona Treballadora.

I es què ahir la presentació del graner va anar bastant bé, potser si que eram pocs, però val mes pocs de bons, que no pas molts i que no siguin bons, a l'inici de la presentació en Carles Clusella va parlar una mica sobre el que ja han fet altres col·lectius pel poble i el motiu pel qual neix el graner, i també d'alguns dels projectes que tenen en ment.

En Josep Romeu va fer una petita actuació i en una de les cançons deixava anar aquesta frase "Estem farts d'haver de demanar perdó per exisitir, no hi ha cadenes, ni murs de pedra capaços d'ocultar i silenciar, una riuada de veus i cares que sents que està apunt de desbordar", i es què és veritat, i és per això que el jovent (i d'altres que no són tan jovenets) lluitem per què sabem que un món millor és possible, i lluitem per aconseguir-ho, perquè si no ho fem nosaltres, qui ho fará per nosaltres?

I ara només em queda donar les gràcies a tots els que van assistir a la presentació d'aquest nou projecte, i també donar les gràcies a en Josep Romeu per haver vingut a acompanyar-nos amb les seves cançons, i gràcies a tota la gent que dia a dia ens recorda que la lluita és imprescindible i que no sóm pas pocs i que algun dia GUANYAREM !.

Espero que tingueu molta sort amb aquest nou projecte !

Sònia

"Si un dia el sol s'apaga i les estrelles deixen de brillar podre dir que ja no sóc català"

Sempre estem amb el mateix...

Tothom té el seu dret d'expresar el que sent vers un país, una nació, una cultura, una llengua, una persona, ...
És igual el que sigui però tothom és lliure de sentir i pensar el que vulgui, però hi ha gent que això no ho acaba d'entendre, i llavors és quan et diuen que ets un somiatruites, que vulgis o no ets Espanyol, que has de madurar perquè tenir els ideals tan radicals no porta enlloc, que ets uns separatista, que ets un capverd i que desitjes per Catalunya una independència què no és possible.

Però haurien de començar a entendre que no tothom opina de la mateixa manera, i què imposar no serveix de gran cosa, o no ho veuen que seguim lluitant? i que seguim quixant-nos?, i què els Catalans no ens sentim Espanyols, almenys els que ens estimem de veritat la nostra Terra, i també el què els hauria de passar pel cap és què la independència dels Països Catalans no és una cosa impossible, de fet en aquest món hi ha coses més o menys complicades d'aconseguir, pero tot és possible, o que et diguin que Catalunya sense Espanya no seria res, i de veritat sentir això fa molta ràbia, ho deuen dir perquè és creuen què no seriam capaços de tirar Catalunya endavant? [...].

Aquí deixo la meva opinió sobre el tema, perque m'indigno quan veig que hi ha gent que no es capaç de respectar els ideals dels altres.

No deixaré mai de lluitar pel meu país, anem avançant, i sóc conscient que possiblement jo no la viuré la independènicia (o poder sí, mai se sap), però seguiré lluitant per què els que vinguin darrere meu, puguin viure en una Catalunya lliure, sense estar lligada a Espanya, com els què hi havia avans nostre, ells segurament també desitjaven que els que anaven darrere seu, poguessin viure en un país lliure.


Salut i independència ||*||

A Solsona bona gent, a solsona bona gent....

"A Solsona bona gent, a Solsona bona gent, si no haguéssim mort el ruc, si no haguéssim mort el ruc. Fa molt anys, a dalt del campanar, allá a Solsona el vam penjar."

Aquest és el primer any que vaig al Carnaval de Solsona, deitjo que sigui una gran nit, i tinc el presentiment que será així, certament no és el primer any que hi vaig, perque de petita ja hi anava amb els meus pares i els meus tiets (en tinc grans records de Solsona), pero ara es totalment diferent, jo he canviat i tinc moltes ganes de pasar-ho bé !

Estic ansiosa, potser massa, i pot ser que la nit acabi sent diferent al que m'imagino (espero que no).Però en aquest moment estic ben feliç.
Tot i que demà no podré assistir a la mitica penjada del ruc, tot i que em faria moltissima il·lusió, hi ha coses que no m'ho permeten, avui disfrutarem molt, perque el Carnaval de Solsona és una gran FESTA !

Apa paseu un bon Carnaval !

Tot té un inici...

Fa dies que hi donava voltes, i avui tenint una estona lliure, m'he decidit a crear un espai on poder expresar les meves opinions, i algunes de les meves idees.

Tot i que amb el "facebook" ja estem basant en contacte amb la gent que conec, però crec aquesta pàgina m'ajudarà a reflectir el que penso, el que sento, i el que va passant.

Au, esteu tots convidats a llegir les entrades que vagi fent, i a comentar el bloc.

Sònia